Mira, mira... Els audiovisuals.

El vídeo, com es coneix popularment al recurs museogràfic audiovisual pot arribar a ser un dels principals atractius d'una exposició. I és que un del seus objectius principals és captar l'atenció dels visitants al museu, fins al punt de fer-nos sentir protagonistes. El seu pes és importantíssim dins les exposicions i poden fer funcions de decoració, d'informació, d'entreteniment, tot depèn del que busquem. Per això es fa imprescindible planificar bé què és el que obtindrem amb l'audiovisual.
Les seves funcions són variades, però les resumirem en set:

• Recrear quelcom que no tenim present.
• Augmentar la realitat.
  
• Ambientar.
• Contextualitzar.
• Completar i ampliar informació.
• Presentar processos històrics, geològics, etc.
• Analitzar o sintetitzar un determinat concepte.

A més cal tenir en compte que dintre del nom audiovisual s'inclouen una gran diversitat de recursos com petits sorolls d'ambientació, veus en off, música; vídeo o espectacles audiovisuals.

Un primer exemple:

Aquesta és una foto de l'audiovisual de l'exposició "En Transició. 20N 07 - 23F 08" al CCCB. Aquest audiovisual es trobava només entrar i simulava les corts franqusistes vistes des d'una de les butaques de convidats. A la imatge no hi havia més moviment que el petit cercle que rodejava a cada procurador al mateix temps que se sentia el seu discurs criticant els moviments en defensa de la democràcia. En un moment et posaven en context, anaves a veure com es va esdevenir la lluita per la llibertat en un context tan fosc com el que estaven mostrant les imatges.
Tanta és l'atenció que desperten els audiovisuals que s'ha d'anar amb compte a on els col·loquem. Si com en aquest cas els situem al principi, ens hem d'assegurar que el contingut de l'exposició ha de ser prou potent perque no desllueixi el s'ha insinuat amb l'audiovisual. Hem d'anar amb compte a tenir prou espai per allotjar a un número suficient de persones, sense arribar a col·lapsar. Si hi ha molta afluència hem de ser capaços de posder controlar els fluxes, i ves per on els audiovisuals són un bon recurs per fer-ho.
Un audiovisual durant l'itienerari, com el que ara us mostro:

Aquest és l'audiovisual central del Museu marítim de Barcelona. T'entren a una sala, t'asseuen i projecten una bonica història que reflexa l'evolució de Barcelona i la seva relació amb el mar a través dels anys. A més, i d'això en parlaré més avall, pots escoltar el so en el teu idioma sense molestar al del costat a través de la PDA. Aquest tipus d'audiovisuals en mig de les exposicions representen una pausa, o un estímul, depèn, per al visitant i d'altra banda també els van distribuint per les diferents sales del museu.
I finalment, un audiovisual al final del recorregut ha d'esdevenir un punt culminant a tot allò que s'ha vist. Pot ser un resum o un desenllaç d'una determinada història. Us poso un altre exemple, també de l'exposició "En Transició" al CCCB:

Aquesta és una projecció sobre unes tires de color blanc que feien a la vegada de pantalla i de cortina de sortida de l'exposició. Bé, no, ho feien d'aquell àmbit dedicat a les manifestacions, trobades i protestes que es van fer en contra de la dictadura. La funció que desenvolupava era la de resumir en imatges el que s'havia vist, i al mateix temps, en veure sortir la gent, creava una sensació de retorn en el temps, de punt final.
També hem dit que els audiovisuals podein exercir una funció decorativa, i que no estaven nécessàriament lligat a la clàssica pantalla amb projeccions, anem a veure uns exemples enginyosos:

Dutch Resistance Museum, Amsterdam.

Dutch Resistance Museum, Amsterdam.

En aquest últim cas es projectaven imatges de diferents personatges públics que havien tingut algun paper durant les crisis polítiques dels anys 30 a Holanda i s'acompanyava dels corresponents discursos.

CCCB, Barcelona.

Hem vist exemples d'audiovisuals col·locats al principi, durant i al final de l'exposició. Tanmateix, on, com i que diem és més important que la projecció en sí. S'ha de cuidar el guió, sel·leccionar les idees clau per tal de que sigui efectiu i el públic se'n recordi; d'altra banda cal tenir en compte que les persones no som màquines i que per tant no podem saturar als visitants de conceptes a través d'una projecció, per això hi ha els altres recusos ja explicats. I finament hem de mirar amb quins mitjans ho fem. Mireu sinó les lleteres holandeses del Dutch Resistance Museum quina efectivitat per explicar les dificutats alimetàries que protava la guerra.
Ah, i sobretot no perdem de vista que tot aixó va destinat a un públic i que per tant cal atendre als diferents nivells de lectura segons el public objectiu; si aquests necessiten algun element complementari (audioguies, PDA, guies acompanyants, etc.); els idiomes que el nostre públic parla i el temps d'atenció que es dedica a l'audiovisual. Ja us ho dic jo, més de deu minuts i la gent us marxarà. Entre cinc i vuit minuts, ideal. A no ser que volgueu passar un cutmetratge, però això ja és una altra història.

Toca, toca... Els Interactius.

Què entenem per interactivitat? Bé, doncs no és res més que una relació activa entre el visitant i l'objecte a visitar - Aquesta és una definició de llibre (Santacana, J. i Serrat, N. 2005). Si ho traslladem a un llenguatge més banal són tots aquells elements que permeten ampliar la informació sobre un objecte exposat a través de l'acció directa sobre un mòdul o un determinat element que ens dóna la possibilitat d'ampliar els coneixements sobre el mateix o sobre aspectes relacionats amb l'esmentat objecte.

Aquesta es pot realitzar de diverses maneres:

• De forma manual, el famós toca-toca. A través d'aquest el visitant manipula la realitat per obtenir una determinada resposta a través de la seva acció.
• De forma mental. El visitant es planteja preguntes i nous reptes a través de la interacció amb l'objecte, i la percepció és diferent entre l'abans i els després del procés.
• De forma emocional. Aquí l'esta d'ànim del visitant pateix algun tipus d'alteració, estètica o d'un altre tipus.

Aquests tres tipus no són ni molt menys incompatibles sinó que l'ideal és que un bon recurs interactiu d'un museu inclogui una mica de cada un.
L'objectiu principal és provocar l'atenció del visitant i que aquest es fixi en aspectes que li poden ser desconeguts, al mateix temps que a través dels elements interactius controlem els itineraris d'un determinat espai expositiu. Són elements didàctics molt útils per contextualitzar o per explicar funcionaments d'un determinat objecte, els reis dels elements interactius són el museus de la ciència. Recreen atmosferes emotives y augmenten el poder de comunicació a diversos nivells. Aquest procés comunicatiu fa que s'aconsegueix l'objectiu principal de tota exposició: que el visitant s'endugui gravat a la memòria diversos conceptes del que ha vist.
Anem a veure alguns exemples, que ja hem posat molta lletra:

(Les imatges ja les posarem, ja que sembla que s'ha penjat el servidor que les carrega. Ooops!)
Què hauríem de tenir en compte a l'hora de muntar un element interactiu? Donc més o menys tots el elements que hem vingut veien al llarg del pot i que són comuns a gran part dels recursos museogràfics:

• El públic al que ens dirigim.
• Quin és el missatge que volem trnasmetre i quin contingut ha de tenir (Què i com).
• L'objectiu de l'exposició.
• Quin tipus de mòdul interactiu volem en funció del paràmetres anteriors.
• Cal que hi hagi algú que expliqui com funciona o necessiti d'alguna acció didàctica o simplement pot ser manipulat lliurement pel visitant.
• I sobretot, i això m'ho he deixat en explicar els recursos anteriors però es sobreentén... EL PRESSUPOST.

I finalment, què és el que aconseguim amb la interactivitat?

1. Intensificar la memòria.
2. Establir relacions entre diverses idees i conceptes posteriorment a través d'allò aprés o recordat durant la interacció
3. Integrar idees, és a dir corregir aquells conceptes o prejudicis equivocats que es veuen aclarits després de la visita a l'exposició.