Els Aparadors

Tot va començar a principis d'octubre, després de presentar-se ella i l'assignatura, la Núria ens comunica a tots que a la setmana següent no hi haurà sessió, en comptes d'això en havíem de carregar la càmera de fotos a l'esquena i voltar per Barcelona en busca d'aparadors de botigues que ens suggerissin alguna cosa. Bé, obedient que és un, vaig agafar la càmera i vaig sortir a passejar. En van sortir vàries fotos que passo a mostrar...


Aquesta era la primera imatge, la de l'aparador de tota la vida d'una botiga de roba del Carrer Sant Pere Més Baix. Aquí hi vaig voler destacar la importància que tenia mostrar el producte, sense cap més intencionalitat ni artística ni ornamental, hi destaquem els colors de les bates i la seva organització en l'espai, de dalt a baix, per ocupar el màxim espai possible. Posem especial atenció al cartell "más surtido en el interior". El producte es mostra tal com és i el client sap en tot moment que hi va a buscar i què necessita.

A aquest segon tipus d'aparador el vaig anomenar artístic o creatiu, correspon a una coneguda botiga de mobles i objectes de disseny situada al Passeig de Gràcia. Aquí el disseny entra pells ulls, per la manera com estan organitzats els objectes en l'espai, pel contrast dels colors vius dels regles i les maletes amb la paret grisa i els tres llapis que formen l'element central. En cap cas es mostrava el producte o productes que ofereix aquesta botiga. El que si que em va semblar suggestiu és que et convida a entrar-hi per a descobrir que s'amaga darrera aquella declaració d'intencions: una botiga o una galeria d'art.


Aquest el vaig batejar com a aparador elitista i pertany a una de les botigues de gran marca de roba que hi ha al Passeig de Gràcia. Hi ha molt pocs elements però estan curosament posats per transmetre una sensació de que es tracta de quelcom de molta qualitat i sobretot amb un preu desorbitat. L'aparent austeritat és enganyosa, l'us del blanc de fons i la utilització de molt pocs elements decoratius ressalten la importància que es dóna al producte exposat, al mateix temps que transmeten elegància i distinció.


L'aparador excessiu vindria a ser el contrari del que he mostrat anteriorment. És d'una de les moltes botigues o basars que hi ha al Carrer Princesa. En aquest cas quant més i més variat millor. Els objectes es posen de manera desordenada, en molta quantitat per tal de transmetre la doble sensació de varietat i de preus baixos. Aquesta és una estratègia antiga que està molt inculcada als consumidors: si n'hi ha ha molt i molt desordenat, déu ser barat.


L'últim del aparadors és el que he batejat com a "Cool", i correspon a la botiga d'una galeria d'art que hi ha al Carrer Comerç de Barcelona. En aquest cas hom es por trobar amb no saber ben bé que anar a comprar, si palets de fusta o roba. M'explicaré. A diferència del cas de l'aparador artístic es aquest cas sí que s'ofereix el producte a la venda, però en tan poca quantitat i amb una disposició tan efímera, que queda confós en l'excés d'ornamentació que l'envolta. La sensació que transmet és d'informalitat, com si algú deixat la roba allà mentre atenia d'ltres assumptes. Només les bosses amb la marca donen un missatge de que el que allà es ven és roba i no palets.

Vaig fer altres fotografies, les quals passo a mostrar ara, al mateix temps que voldria fer un apunt en quant a com vaig plantejar l'exercici dels aparadors.







El primer que vaig analitzar va ser l'objectiu del propietari del negoci a l'hora de plantejar-se el disseny de l'aparador i la relació entre missatge tramés i receptor/client. Aquesta visió massa comercialista, em sembla que va distorsionar el meu anàlisi dels elements que haurien d'haver-se tingut més en compte des d'un punt de vista d'anàlisi museogràfic. D'això me'n vaig adonar a classe, veient com els altres companys van plantejar les seves presentacions, també quan la Núria ens va explicar qué huriem d'haber tingut en compte. Errare humanum est que deien el romans, al menys va servir per adonar-me i fixar-me en el futur en aquests elements. Tot i això, per ser el meu primer contacte amb la museografia, em considero bastant satisfet.