Pots; recursos; museus i d'altres males herbes...: Les Escenografies... A escena.

Reproduccions de personatges coneguts o individus anònims. Hàbitats, menjadors, sales de reunions, vestits, vida quotidiana, ... Les escenografies ajuden a comprendre mitjançant la recreació de diferents ambients allò que si bé es pot mostrar amb d'altres recursos, per la seva explicitat és més útil veure-ho directament. Són reproduccions fidels i per tant fragments d'història o de vivències posades a un museu. I poden anar de les més realistes a les més abstractes. Les funcions bàsiques són les següents:

Recrear.
Evocar alguna cosa que no tenim present.
Engrandir allò que és massa petit per veure-ho a ull nu. Per exemple, una cel·lula en una exposició científica.
Replicar amb exactitud.
Acompanyar o contextualitzar un element determinat.

La seva funcionalitat fa que es puguin ubicar tant en espais interiors com exteriors, però tenint en compte els diferents materials. I es que si una cosa tenen les escenografies és que han de ser el més fidels possibles i sobretot estar ben fetes. El problema, una bona escenografia és cara ja que l'ha de realitzar un bon especialista, si la volem més barata això es notarà, i les escenografies mal fetes es note, i molt. Per això si les realitzem a l'exterior hem d'anar amb compte, ja que els materials resistents a les condicions ambientals i climàtiques no són tan moldejables com ho pugin ser els que es fan servir en exposicions interiors, i això fa minvar la qualitat final.
Però, què entenem per escenografia? Bé, podem considerar com a escenografia tot allò recreat i que no sigui gràfic, es a dir, escrit. Ara bé no tot ha de ser recreat, pot haver-hi elements autèntics dins una escenografia, i estar contextualitzats amb un atrezzo o amb rèpliques. Veiem-ne un exemple:

Aquesta escenografia és del museu del FC Barcelona. Consisteix en una recreació del despatx del fundador del club, en Joan Gamper, aquí l'únic element que no és autèntic és el propi Gamper. Tot el mobiliari prové del despatx real i per tant no necessita ser destacat expressament, però en algunes escenografies els elements autèntics necessiten ser remarcats per tal de ser distingits immediatament per part dels visitants. Els recursos per portar-ho a terme són diversos i clàssics de la museografia: vitrines, cartells, il·luminació, etc.
Ara un exemple d'escenografia abstracta que vaig trobar al CCCB de Barcelona, a l'exposició "En Transició. 1978-2008"

Impressionant, xocant, desagradable... alguns dels adjectius que em suggereix la imatge ara mateix. Expliquem-ne el context, aquesta és una obra de protesta contra les execucions de presos d'ETA que el règim franquista ve realitzar l'any 1974. No ho diu expressament, però evoca un rebuig cap a la pena de mort i la dictadura prou explícit i causa un impacte evident a la persona que la veu.
Parem un moment en aquest punt. Una escenografia ha de tenir un efecte en el públic, i oferir nivells de lectura variats, posem un altre exemple:

Aquesta figura està al Troppenmuseum (museu de les civilitzacions) d'Amsterdam. Aquest museu està pensat per atraure a un tipus de públic variat entre els que s'inclouen famílies amb nens i nenes de diversa edat. Les seves escenografies són del millor que he vist fins ara amb un nivells de realisme altíssim. En aquest cas tenim una mestra d'escola en una de les colònies asiàtiques que Holanda posseïa durant el segle XIX i principis del XX. Els nivells de lectura que podem arrivar a tenir són diversos, des del nen que veu a la mestra ensenyar a sumar als nens d'altres països fins l'historiador que analitzarà el paper de l'educació occidental en els pobles de l'Àsia durant el colonialisme o l'antropòleg que veurà com els fenòmens d'aculturació van destruir les tradicions culturals dels pobles antics. I això és un exemple.
Més coses, una escenografia no és quelcom aïllat sinó que està contextualitzada dins una exposició i ella mateixa pot estar complimentada amb textos, imatges estàtiques, recursos interactius i elements audiovisuals, ara bé cal anar amb molt de compte amb no sobrecarregar-les i tenir molt clar allò que volem expressar i amb què ho volem complimentar o si cal complimentar-ho.

Per anar acabant amb les ecenografies, hem vist que el seu rol és evocar, recrear o provocar; que poden ser molt realistes o molt abstractes; que han d'estar ben fetes i que poden anar complimentades per altres recusos. A continuació i per acabar unes quantes fotos més.