Després del que s'ha explicat al post anterior començarem a entrar en matèria i a posar exmples concrets de recursos museogràfics, i començaré pel que és potser el més utilitzat de tots: el text.Des de les cartel·les dels museus fins als panells explicatius, passant per les parets i les banderoles, la lletra impresa està a totes les exposicions. Com es pot veure a la fotografia pot tenir tipografies diferents i incloure imatges, però sobretot ha de complir una característica fonamental: ser intel·ligible i fàcil de llegir, fet que no sempre es dóna.
La principal funció del text és informar sobre el que està exposat, contextualitzar els objectes o un determinat àmbit d'una exposició. Han de tenir també una contextualització adequada a la pròpia mostra, és a dir, s'ha de cuidar la tipografia, la situació, el tamany, la localització i la quantitat de text que utilitzem per explicar un determinat context o objecte. Massa resulta cansat, i massa poc pot resultar insuficient perque el visitant rebi tota la informació que volem transmetre.
Segons ha escrit la Núria Serrat al llibre Museografia Didàctica (2004. pp. 275-276), els texts han de complir els següents requisits per satisfer les necessitats de l'observador:
1. Identificar l'objecte.
2. Presentar informació sobre l'esmentat objecte.
3. Contextualitzar-lo donant informació general.
4. Cridar l'atenció sobre les seves característiques més especials o curioses.
5. Contenir algun element capaç d'estimular a l'observador. Fer-lo reaccionar.
6. Facilitar informació al visitant sobre el que ha de fer a cada panell explicatiu o àmbit del museu.
Això és la teoria, mirem a veure si es compleix això amb un quants exemples:
Aquesta fotografia és del Museu del FC Barcelona, de la exposició temporal dedicada al cinquantenari de la construcció de l'estadi del Camp Nou. El text se'ns presenta sobre vidre per contextualitzar els objectes i les fotografies que hi ha a l'interior de la vitrina que són plànols i fotografies del procés de construcció de l'estadi
. El text se'ns presenta amb un títol en tres idiomes i l'explicació també està ne tres idiomes, amb el que s'ha triat posar-ne un en negreta, un en cursiva i un en text normal. Fins aquí tot correcte. El problema és que la tipografia de les explicacions és massa petita, i tot i que hi ha un fons negre a la part posterior de la vitrina, costa de llegir. D'altra banda el text és massa llarg i cansa al lector. Es vol donar massa informació.
En aquest cas es tracta d'un panell de text provinent del Dutch Resistance Museum, a Amsterdam, en ell s'explica quins eren els fonaments del socialisme a l'Holanda dels anys trenta. Destaca per la seva simplicitat i per la consició del missatge, clar i esquemàtic.
Un cas per als més petits. Prové del Museu Marítim de Barcelona i explica als nens un dels mascarons de proa que s'hi exposen. A la part de dalt hi ha l'explicació pels adults, incloent l'autor i les principals característiques d'aquests elements tan identificatius dels vaixells. A la part de baix i a l'alçada dels ulls dels nens hi ha una explicació del simbolisme del mascaró i del perquè del seu nom. Realitzat amb una tipografia cal·ligràfica adequada al públic infantil, inclou també una il·lustració del mascaró de proa.
Un de curiós. La combinació de text i imatge reflexada en un mirall posterior, el text explica el que es veu a darrera. És al Museu del FC Barcelona, a la exposició sobre els 50 anys del Camp Nou.
Finalment, la banderola. Aquesta prové del museu Singer Laren a Laren, Holanda. Està contextualitzada en una col·lecció d'art romàntic del segle XIX, i m'ha cridat l'atenció l'estampat que rodeja al quadre de text, que curiosament no desentonava gens amb el context de la sala. Pal que fa al al tex trobo que és massa extens i que es desaprofita un xic l'espai donant tanta importància al marc, pot servir per cridar l'atenció, però també hauria de ser més concís.
Una banderola en principi ha de contenir el títol i una explicació curta, introductòria del que hom anirà a veure en més detall a la sala, en aquest cas és massa llarg, penso, tot i que l'explicació estava en holandés i no vaig entendre el que hi deia.
En resum, hem vist diversos tipus de texts i en general tots compleixen algun dels requisits esmentats més amunt, tot i això sembla que en general s'abusa de la llargaria del text. És molt difícil ser concís i explicar en poques paraules un volum d'informació tan gran, però hi ha d'altres recursos que poden ajudar a completar aquesta informació i si bé no substituir als texts si que poden contenir la part més densa de l'explicació dels continguts expositius. Un exemple són els interactius.
Segons ha escrit la Núria Serrat al llibre Museografia Didàctica (2004. pp. 275-276), els texts han de complir els següents requisits per satisfer les necessitats de l'observador:
1. Identificar l'objecte.
2. Presentar informació sobre l'esmentat objecte.
3. Contextualitzar-lo donant informació general.
4. Cridar l'atenció sobre les seves característiques més especials o curioses.
5. Contenir algun element capaç d'estimular a l'observador. Fer-lo reaccionar.
6. Facilitar informació al visitant sobre el que ha de fer a cada panell explicatiu o àmbit del museu.
Això és la teoria, mirem a veure si es compleix això amb un quants exemples:
Aquesta fotografia és del Museu del FC Barcelona, de la exposició temporal dedicada al cinquantenari de la construcció de l'estadi del Camp Nou. El text se'ns presenta sobre vidre per contextualitzar els objectes i les fotografies que hi ha a l'interior de la vitrina que són plànols i fotografies del procés de construcció de l'estadi
. El text se'ns presenta amb un títol en tres idiomes i l'explicació també està ne tres idiomes, amb el que s'ha triat posar-ne un en negreta, un en cursiva i un en text normal. Fins aquí tot correcte. El problema és que la tipografia de les explicacions és massa petita, i tot i que hi ha un fons negre a la part posterior de la vitrina, costa de llegir. D'altra banda el text és massa llarg i cansa al lector. Es vol donar massa informació.
En aquest cas es tracta d'un panell de text provinent del Dutch Resistance Museum, a Amsterdam, en ell s'explica quins eren els fonaments del socialisme a l'Holanda dels anys trenta. Destaca per la seva simplicitat i per la consició del missatge, clar i esquemàtic.
Un cas per als més petits. Prové del Museu Marítim de Barcelona i explica als nens un dels mascarons de proa que s'hi exposen. A la part de dalt hi ha l'explicació pels adults, incloent l'autor i les principals característiques d'aquests elements tan identificatius dels vaixells. A la part de baix i a l'alçada dels ulls dels nens hi ha una explicació del simbolisme del mascaró i del perquè del seu nom. Realitzat amb una tipografia cal·ligràfica adequada al públic infantil, inclou també una il·lustració del mascaró de proa.
Un de curiós. La combinació de text i imatge reflexada en un mirall posterior, el text explica el que es veu a darrera. És al Museu del FC Barcelona, a la exposició sobre els 50 anys del Camp Nou.
Finalment, la banderola. Aquesta prové del museu Singer Laren a Laren, Holanda. Està contextualitzada en una col·lecció d'art romàntic del segle XIX, i m'ha cridat l'atenció l'estampat que rodeja al quadre de text, que curiosament no desentonava gens amb el context de la sala. Pal que fa al al tex trobo que és massa extens i que es desaprofita un xic l'espai donant tanta importància al marc, pot servir per cridar l'atenció, però també hauria de ser més concís.Una banderola en principi ha de contenir el títol i una explicació curta, introductòria del que hom anirà a veure en més detall a la sala, en aquest cas és massa llarg, penso, tot i que l'explicació estava en holandés i no vaig entendre el que hi deia.
En resum, hem vist diversos tipus de texts i en general tots compleixen algun dels requisits esmentats més amunt, tot i això sembla que en general s'abusa de la llargaria del text. És molt difícil ser concís i explicar en poques paraules un volum d'informació tan gran, però hi ha d'altres recursos que poden ajudar a completar aquesta informació i si bé no substituir als texts si que poden contenir la part més densa de l'explicació dels continguts expositius. Un exemple són els interactius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada