Qué és el que pretenem?

La Museografia, quina paraulota més extranya. Qué és el que es vol dir amb això? Les lletres dels museus, les imatges, les fotografies, ... Bé la museografia és una mica tot això plegat, és com ens plantejem el que volem mostrar i com ho volem mostrar, amb quins detalls i quins recursos podem utilitzar per tal de que aquells que ho han de veure, el públic, rebin el missatge, l'entenguin i, sobretot, el disfrutin, l'expliquin als altres i aquests altres vinguin a l'exposició i tornin a iniciar la cadena. Però no tots els visitants són iguals, ni els agrada el mateix, inclús n'hi ha que van als museus sense agradar-los els museus, hi ha d'haver gent per tot. Ens hem d'adaptar com tot a la vida, i si abans amb posar una àmfora romana en una vitirna i dir que allò era una àmfora romana dels segle II abans de Crist en una cartulina n'hi habia prou, ara no. Ara la gent et pregunta per a què servia una àmfora, què s'hi posava a dins, com es transportava i com vivien els romans al segle II. I això ho has de fer amb una sola àmfora!! Bé, de fet podries explicar al mateix sense tenir l'àmfora al davant, que es podria trencar si alguna criatura li dóna un cop a la vitirina o a l'expositor.
Què hem de fer? Primer de tot cal tenir molt clar què volem explicar: el concepte; l'ús; l'evolució històrica; una o unes tipologies determinades d'un determinat objecte o concepte; els processos que han portat a terme aquell objecte o siutació a mostrar. Això es fa a través dels Recursos museogràfics, és a dir, tot allò del que hem parlat al principi, la llum, els textos, les fotografies els videos o sistemes audiovisuals, les vitrines, les escenografies o els interactius, molt útils a l'hora de fer entnedre al públic que és el que estem mostrant.
De totes maneres, cal que no ens precipitem. Posar molts recusos o fer us dels avenços tecnològics de forma indiscriminada poden convertitr una exposició en una mena d'interior d'una nau espacial, amb molta pantalla i molta llumeta però sense saber què és ben bé el que has de fer. Tornem a la planificació de la que parlavem abans. Cada cosa té el seu públic o si en té diversos cal adaptar-nos a tots els tipus i als diferents interessos que aquests tenen. Com ja hem dibuixat, un objecte amb una catulina no parla per si sol, li hem de donar un context, crear un missatge a transmetre relacionat amb l'objecte i explicar-lo de manera que sigui receptiu per tothom, o al menys pel màxim de persones possible. Una altra cosa, en una exposició no hem de pretendre que tot el que expliquem quedi gravat a les ments dels nostres visitants. No farem un exàmen al sortitr, volem que la gent disfruti aprenent quelcom que els hem mostrat i que s'enportin a casa una idea general però clara de l'exposició que han vist. Amb que es quedin amb quatre o cinc idees bàsiques n'hi ha prou, i si hi ha gent que no se'n emporta cap o que mostra un clar disgust pel que acaben de veure tampoc passa res. Això sí, hem de proocurar que aquests siguin els menys.
S'han de crear les condicions idònies perque el/s Públics/s es sentin còmodes, jugar amb la llum, i l'espai, regular la temperartura; evitar que hi hagi aglomeracions de gent. Cal tenir molt clar quin és l'objectiu de l'exposició, qué volem aconseguir i a quí ho transmetem. Després ve l'objecte o objectes que volem mostrar, de la forma com els podem en valor i com els contextualitzem en depén l'èxit de l'exposició. D'aquí en surt el missatge a transmetre, les estratègies i els recursos que faran que aquest sigui comprensible pel major nombre de persones possible. I, finalment, l'aneguet lleig de la museografia... el Pressupost. A major quantitat de diners millor serà una exposició? Si ma non troppo, tot depén de l'envergadura i de la imaginació que tinguem, però sobretot, i sé que em repeteixo, de la planificació prèvia que haguem fet. És poden muntar coses molt logrades amb un pressupost reduït, així com autèntics nyaps que han costa una fortuna.